Vidora
Can pón pa mëte man da imparé da soné chësc stromënt?
Ideal fossel da mëte man da soné chësc stromënt dai 6 ai 10 agn. Al é sambëgn n vataje sce an á bele fat n curs de educaziun musicala bunorida.
De ci vál pa debojëgn por imparé da soné chësc stromënt?
Capazité da se conzentré y na bona orëdla. Desponibilité da se eserzité vigni de. Agilité y na bona motorica fina. Coriosité, daurida, lezitënza y artëgn é de bones condiziuns por imparé da soné n stromënt.
Ci poscibilités pîta pa chësc stromënt?
Sciöche stromënt solo y de melodia pro la musiga da ciamena y orchestra. La vidora ciafon te vigni ciamp dla musiga: tla musiga classica, tla musiga popolara, tl pop, rock y jazz.
Pité da ...
Scores de musiga todësces y ladines
Eté
Dai 6 agn
Test d'amisciun
Nou
Sëntes dl curs
- SM Balsan (Gries, Altstadt, Jenesien)
- SM Porsenú (Vandoies, Mühlbach)
- SM Bornech
- SM Val Badia
- SM Gherdëna (Urtijëi, Sëlva)
- SM Lana/Ulten/Nonsberg
- SM Leifers (Leifers, Regglberg)
- SM Maran/Passeier
- SM Alt Val Venosta (Prad am Stilfserjoch, Mals, St.Valentin a.d.H.)
- SM Sterzing
- SM Alta Val d'Adesc (Val d'Adesc Mesana)
- SM Unterland: Auer, Salurn, Tramin, Kurtatsch
- SM Alta Val de Puster
Personal insegnant
Scriesse iteScora de musiga taliana "A. Vivaldi"
Eté
Dai 8 agn
Test d'amisciun
Nou
Sëntes dl curs
Personal insegnant
Le percurs didatich dess sensibilisé y svilupé les capazités musicales aladô dl’eté. Al vëgn insigné i prinzips teorics ritmics y musicai aplican ince regoles scëmples da ascuté por reconësce tan altes che les notes sön le stromënt é. Le fin prinzipal dl curs é insigné la basa dla tecnica dla vidora cun manires, stüdi, scales y toc scëmpli de repertore desvalis.
Dantadöt tratan la secunda pert de stüde ciaron da aprofondí le repertore cherian grups de musiga da ciamena y orchestres, a na moda che ara vais veramënter da se devertí sonan y imparan da soné la vidora ince ascutan i atri. Cun le tëmp gnarál svilupé n repertore de solo che vá dal baroch ala musiga moderna.
Por ausé che che sona al contat cun le publich gnarál organisé proes dla scora y manifestaziuns extrascolastiches.
Dantadöt tratan la secunda pert de stüde ciaron da aprofondí le repertore cherian grups de musiga da ciamena y orchestres, a na moda che ara vais veramënter da se devertí sonan y imparan da soné la vidora ince ascutan i atri. Cun le tëmp gnarál svilupé n repertore de solo che vá dal baroch ala musiga moderna.
Por ausé che che sona al contat cun le publich gnarál organisé proes dla scora y manifestaziuns extrascolastiches.