Percusciuns
Can pón pa mëte man da imparé da soné chësc stromënt?
Dai 8 agn, mo al depënn sambëgn dala poscibilité da tó sö dla scora de musiga.
De ci vál pa debojëgn por imparé da soné chësc stromënt?
Les condiziuns por imparé da soné chësc stromënt é n talënt ritmich y na bona motorica. De regola pón mëte man cun n pice tambüre. Por s'eserzité a ciasa vál debojëgn de n snare drum o n pad da s'eserzité.
Ci poscibilités pîta pa chësc stromënt?
Les percusciuns é stromënc universai. An pó i soné pro la musiga, te n'orchestra o te na band. An pó soné impara toc classics, rock, pop o jazz.
Pité da...
Scores de musiga todësces y ladines
Eté
Dai 8 agn
Test d'aminsciun
Nou
Sënta dl curs
- SM Balsan (Gries, Altstadt, Jenesien)
- SM Porsenú (Vandoies, Mühlbach)
- SM Bornech
- SM Val Badia
- SM Gherdëna (Urtijëi, Sëlva)
- SM Tlüses/Suc (Vandoies)
- SM Lana/Ulten/Nonsberg
- SM Leifers (Leifers, Regglberg)
- SM Maran/Passeier
- SM Alta Val Venosta (Prad am Stilfserjoch, Mals, St.Valentin a.d.H.)
- SM Alta Val de Puster (Valsperch, Toblach, Valdaora, Sanciana)
- SM Ritten/Sarntal
- SM Sterzing
- SM Türesc Aurin (Türesc, St. Johann i.A.)
- SM Val d'Adesc (Val d'Adesc Mesana)
- SM Bassa Val Venosta (Naturns, Latsch, Schlanders, Schnals)
- SM Unterland: Auer, Salurn, Tramin, Kurtatsch
Personal insegnant
Scriesse iteScora de musiga taliana "A. Vivaldi"
Eté
Dai 8 agn
Test d'amisciun
Nou
Sënta dl curs
Personal insegnant
L'obietif prinzipal de chësc percurs didatich é chël da trasmëte stromënc teorics y tecnics cun chi che an pó afronté le stüde dles percusciuns. Al gnará afronté la spartiziun di stromënc te classics y academics: i membranofons (tambüri, timpans y i.i.) y i stromënc a tastadöra (vibrafon, marimba, xilofon, glockenspiel).
Na terza categoria dër damanada é la bataria. Tignin cunt dles desvalianzes de lingaz musical olache ara vëgn sonada y dl'importanza de na conescënza dl panorama musical plü ampla che ara vá, gnarál imparé tl medemo tëmp la bateria y i stromënc classics. A chësta moda podarán traté l’argomënt “percusciuns” a na moda trasversala por les sort desvalies de musiga.
Aladô di criters nominá dessura podará la leziun gní tignida cun modalités desvalies baratan jö, tignin cunt dl program didatich, dl talënt y dles capazités de che che impara.
La metoda didatica dada dant dess daidé svilupé na flessibilité d'azes ti confrunc dla musiga a 360°. Le stüde de metodes y lingac desvalis sostëgn na daurida nia ma ti confrunc de sües abilités (soné), mo ince y dantadöt ti confrunc de süa “dieta musicale”, de süa manira da ascuté la musiga capin le numer ampl de stii y corusc. Imparé y conësce monns musicai desvalis pó porté pro a tó pert ales ativités proponüdes dala scora, stimolan n talënt por la sperimentaziun y na partezipaziun che vá sura le gust personal fora.