Fabló travert
Can pón pa mëte man da imparé da soné chësc stromënt?
Dai 8 ai 11 agn pón mëte man da soné chësc stromënt. L'eté é liada dantadöt ales condiziuns anatomiches, sciöche ala grandëza, ala costituziun y ala lunghëza di brac y di dëic. Cun n stromënt ôt dancá pón mëte man ince denant.
De ci vál pa debojëgn por imparé da soné chësc stromënt?
Sce i ëis bele fat n curs de fabló o de educaziun musicala bunorida él plü saurí da mëte man da soné le fabló travert. Por imparé da soné bun chësc stromënt vál debojëgn da s'eserzité vigni de, de artëgn y sostëgn da pert di geniturs.
Ci poscibilités pîta pa chësc stromënt?
Musiga da stromënc da fle, musiga sinfonica y orchestra de fabló travert, ensemble de stromënc de lëgn a fle y musiga popolara. Dlungia chisc ciamps pó le fabló travert gní adoré dantadöt tles formaziuns da ciamëna desvalies. Por ci che reverda le stil vá les poscibilités dales triosonates baroches al cuartet de fabló classich, cina ala musiga dl 21. secul, olache al vëgn ince soné le fabló travert alt, tenor y cinamia bas.
Pité da ...
Scores de musiga todësces y ladines
Eté
Dai 9 agn
Test d'amisciun
Nou
Sëntes dl curs
- SM Balsan (Gries, Altstadt, Jenesien)
- SM Porsenú (Vandoies, Mühlbach)
- SM Bornech
- SM Val Badia
- SM Gherdëna (Urtijëi, Sëlva)
- SM Tlüses/Suc (Funes)
- SM Lana/Ulten/Nonsberg
- SM Leifers (Leifers, Regglberg)
- SM Maran/Passeier
- SM Alta Val Venosta (Prad am Stilfserjoch, Mals, St.Valentin a.d.H.)
- SM Alta Val Puster (Valsperch, Toblach, Valdaora, Sanciana)
- SM Ritten/Sarntal
- SM Sterzing
- SM Türesc Aurin (Türesc, St. Johann i.A.)
- SM Alta Val d'Adesc (Val d'Adesc Mesana)
- SM Bassa Val Venosta (Naturns, Latsch, Schlanders, Schnals)
- SM Unterland: Auer, Salurn, Tramin, Kurtatsch
Personal insegnant
Scriesse iteScora de musiga taliana "A. Vivaldi"
Eté
Dai 8 agn
Test d'amisciun
Nou